LLENGUATGE
POETIC
QUÈ
ÉS UNA ENDEVINALLA?
Una
endevinalla es un misteri senzill dirigit especialment per als nens
en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians , etc.
Com què és orientat en els nens té un component educatiu a l'hora
que representar d'una manera divertida mots i tradicions. Durant
l'endevinalla, se'ns dona pistes de l'objecte per tal de que puguem
endevinar-lo.
Les
endevinalles provenen de l'època dels grecs. Les persones que no
eren capaces de resoldre'ls eren devorats per l'esfinx. Explica la
llegenda que només hi va haver un home (Edip) suficientment
intel·ligent per poder resoldre l'endevinalla més coneguda de
l'esfinx:
Quin
és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb
dos i a la nit amb tres?
Les
endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No
tenen, per tant, un autor conegut.
ENDEVINALLES
Te
cames i no camina i, per poder caminar, necessite tan soles carn...
haver si o pots endevinar.
Xic
i petita soc el rei del partit.
................................
................................
..................................
Tinc
braços sense persona tinc coll, però ni cap ni ulls i no tinc mans,
pero et pus donar un cap de puny. Que es?
........................................
Soc per mirar a fora i molts m'adornen amb flors. Quan ja fa calor tothom m'obri, quan fa fred em tanquen tots.
.......................................
De
petita duia una gran cua, de gran vaig quedar descuat, a les nits si
fa bona lluna li canto de bon grat.
......................................
Quin
es l'animal que al mati camina a quatre potes, durant el dia amb dos
i a la nit amb tres.
QUÈ
ÉS EMBARBUSSAMENT?
Un
embarbussament és un joc de paraules que juga amb la dificultat de
pronunciar determinats mots o frases basant-se en la similitud dels
sons que contenen, que fa que el parlant els intercanviï creant un
efecte còmic.
L'embarbussament en català
més conegut és "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un
penjat".L'embarbussament s'ha anomenat també en alguns casos entrebanc, entrebancallengües, empatoll, embarassallengües, embull de paraules, travallengües o queca.
EMBARBUSSAMENTS
Una
gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics,
pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica,
pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics,
pics, i ballarics.
Plou
poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.
Un
plat pla ple de pebre negre n'era.
QUE
ES UNA FRASE FETA?
Una
frase feta és una expressió d'us corrent, en tot els nivells
socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma
estereotipada. És utilitzada en sentit figurat
FRASES
FETES
AGAFAR UNA PAPERINA: Beure alcohol en excés.
POSAR EL CASCAVELL AL GAT:Comprometre's o arriscar-se.
QUE
ES UNA POESIA?
En
literatura, la poesia
és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi,
tradicionalment mitjançant mots disposats segons la metrica.
POESIES
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada