llenguatge poètic c-m-m-n-v

LES ENDEVINALLES

Una endevinalla és un misteri senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians..., com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida paraules i tradicions.

Durant l'endevinalla, se'ns donen pistes del objecte per tal que el puguem endevinar.

Per fer-les,en primer lloc cal fer una descripció dels trets característics del objecte. Cal definir-lo. Després l'associarem i compararem amb un altre en algunes de les seues característiques. En tercer lloc construïm algunes frases que puguen definir el nostre objecte. I per ultim podem utilitzar metàfores, personificacions o bé exageracions.

LA NOSTRA SELECCIO

A la nit em faig llum per trobar el men_jar,

i jo mateixa il·lumino els que em volen agafar.

---------------

_Tinc la panxa buida, me la lligue amb cordes

i em pose a cantar si algú me les toque.

-------------------

_tinc cavalls , però no se m' en veuen,

corro molt i corro poc, però si no em

donen beguda no arribe al lloc.

-------------------------

_Fa molta pudor i es molt perillós. Encens el foc i es crema tot.

----------------------

Te cremallera, de tots els colors pot ser i guardar retoladors i llapisos es la meua especialitat.

-----------------

ELS EMBARBUSSAMENTS

es un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanvie.

LA NOSTRA SELECCIO

una gallina xica,tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica els seus fills no hagueren estat xics, tics , mics, camacurts i ballarics.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja els setze jutges del jutjat no podran menjar mes fetge del penjat.

Plou poc, poc però pa lo que plou, plou prou.

FRASES FETES

Es una expresió d'us corrent en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que tè un significat i una forma fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduit del significat dels seus components, i que gairebè mai no es pot traduir literalment d'una llengua a un altra.

EXEMPLES:

Baixa del burro(desenganyar-se)

Deixa al tinter (deixar de dir una cosa)

Esser de bon pedreny( esser molt menjador)

ELS ENIGMES

Un enigma es un trencaclosques o una cosa misteriosa i dificil d'explicar. Les persones sovint usen el terme per implicar que el trencaclosques o el problema es de naturalessa intel·lectual, que requereix tota la força de la capacitat deductiva d'algu per resoldre-ho.

Ets conductor d'autobus i avui condueixes un autobus de la línia 24. Reculls 10 persones i en baixen 4, reculls 15 i en baixen 7, pugen 9 persones més.
De quin color té els ulls el conductor?

(El conductor ets tu, el conductor te els ulls del color que els tens tu)

L'interruptor de la meva habitació és a cinc metres del llit,però res vaig trobar.pagar el llum i arribar al llit abans que es faci fosc. Com pot ser?
(qui ha dit que fos de nit? Si es de dia i no esta fosc ,si pot ser)

Quantes gotes d'aigua caben en un got ple?

(Cap, perque ja es ple)

Un home travesa una seria de carrers arriba davant d'un hotel i exclama horror estic arruinat

ELS POEMES

Es un genere literari considerat com una manifestacio de la bellessa o dels sentiments per mitjà de la paraula en vers o en prosa.

LES NOSTRES SELECCIONS

Una cosa viu sota el meu llit,ahir a la nit era allà,
grunyint i rugint ferotge
i donant-me una por atroç.

Té potes peludes,
amb peus de llargues urpes?
Em menjarà algun dia
amb els seus terribles ullals?

Aquest matí vaig anar valent,
i amb el tigre i l'elefant,
sota el llit un cop d'ull vaig
per veure que PRODIA ser ...
però res vaig trobar.

A l'estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.
A l'estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el niu.

A l'estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit

volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat

les fulles dels pins a l’alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic

encara. I cel.

L’horitzó

ple d’estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant

al retorn de les escumes?

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.

Ara tot somriu:

la flor i l'ombradiu.

Gatets vora el riu,

tenen el Sol per companyia.

Ajugar veniu,

perquè fa bon dia!

Pilota i cavall,

barret i plomall,

saltarem avall,

prou cantarem, si gent venia.

Quin riure i quin ball

perquè fa bon dia!