Festa per la pau

Festa per la Pau al Lluís Revest.

El dia de la pau representa la pau en el món. A l’escola Lluís Revest   tenim la tradició de celebrar aquest dia.

Omplim la pista de xiquets mentre sona l’himne de la pau i representant-la  alhora en la llengua de signes. Desprès escoltem el discurs que han fet els de cinqué en honor a Ghandi i Nelson Mandela( dos premis Nobel de la pau que lluitaren per la pau del  seu país).

Dos o tres representants de cada classe eixien amb un tros de pastís, on estava escrita una paraula representativa de la PAU. La nostra ha sigut “ LLIBERTAT”, altres eren: confiança, consciència, igualtat, perdó, justícia, etc. Després, al ajuntar-se tots els trossos vam formar el gran pastís de la pau al centre de la pista, mentre sonava la cançó “ we are wold, we are the children”.

La resta al voltant de la pista. Tot seguit, vam agafar als xiquets de 3 i 4 anys i vam ballar al ritme de la música africana. En honor a Nelson Mandela, un sud-africà que va lluitar per la igualtat dels homes, foren blanc, foren negres. Amb coreografia, on es donàvem les mans i fèiem palmes.

Pensem que va ser un dia molt bonic, per que vam aprendre a respectar-nos més. Tots i totes.

Va fer molt de vent i feia molt de fred, però igualment varem fer la festa per la pau. Va ser molt divertit i varem aprendre a estimar-nos més. 

mapa conceptual del MUVIM

Una foto oficial a les Corts Valencianes

I vam anar al teatre

Un rei diferent  al que li agradava llegir, escriure i conquerir.

Es  van apagar les llums i al cap d’una estona es van encendre i va aparèixer un xiquet. Estava llegint un llibre entre d’ altres que tenia al costat , li deien Jaumet.

De sobte, , apareixen els seus amics, un d’ells amb un baló, jugant i cridant-li per què jugara amb ells. Jaumet es va amagar en una caixa que es va fer amb basquets.  Està clar que no volia jugar a futbol i quan el van descobrir els va dir que no volia jugar, que no li agradava gens ni miqueta. El que li agradava era llegir i per més que insistiren es negava i continuava llegint.

D’una manera estranya els va convèncer que jugaren al seu joc, com si foren els personatges dels llibres que llegia. Estaven a l’any 1216 i Jaumet era el rei Jaume I. Amb caixes i clarió dibuixaven tot un castell d’escenari,  un tro per a Jaume. Jaumet es va fer una espasa Tisó li va posar de nom. Es va dibuixar a la samarreta l’escut de quatre barres.  La xiqueta una corona de reina i el xiquet de rei. Es van imaginar que eren a l’època de Jaume I, ell, rei amb cinc anys  i els amics cavallers.

Tots estaven preocupats per l’afició del rei a llegir. No feia un altra cosa. Els seus amics li ho van dir al seu oncle Ferran, que va anar al castell per a parlar amb el rei, Jaumet. Va donar als seus soldats una carta per a portar-li-la en secret a la bruixa del bosc i així poder llevar-li el tro.

Quan va arribar la carta pensava que era una carta d’amor de Ferran. La va llegir i va començar a fer un xarop, una poció,  per a enverinar a Jaume I i llevar-li els seus llibres. Va idear un pla genial. Per la nit, quan Jaumet estiguera dormint li furtarien els llibres . La bruixa fetillera li va donar la poció a la cuinera per que li la donara. Després, Jaumet es va despertar li va preguntar a la cuinera on estaven. La cuinera no sabia què fer per a que deixara el tema.

Al dia següent va estar molt trist perque no podia llegir i es va posar a buscar els llibres per tot arreu. No els va trobar i tot preocupat va començar a pensar qui podia ser, mentre no parava d’escriure per totes les parets que hi havia . La cuinera anava a donar-li  el xarop de la bruixa per que se’l prenguera. Però, Ferran, el seu oncle es va empenedir, li va contar la veritat. Li va dir que el xarop estava enverinat i li va demanar perdó. El rei Jaume I  el va perdonar. Per acabar van fer un ball superdivertit.

Els ingredients del xarop eren :

dos calcetins

bigots de gat

ulls de troll i

vermut d’alguna cosa.

Eixida a València

Eixida a València. Diari de viatge.

En arribar, vam entrar a València per les Torres de Serrans. Eren les portes del nord de la murà, i per elles entraven els aragonesos i els catalans. A finals de Febrer la fallera major puja a un balcó que hi ha a les torres. Després pel camí vam trobar una tenda que pareixia llepolàndia, de tantes llepolies que hi havia. Vam caminar per un carrer, que ens va portar al palau de les Corts Valencianes.

Nomes entrar vam vore un quadre que els van regalar de la batalla d'Almansa. Seguidament vam pujar per una escala on la barana era daurada, tenia un sostre amb una vidriera, finestres i decorats amb flors per tota la sala. Més tard vam entrar a l' hemicicle, que és on es senten els diputats, quan vam eixir ens vam acomiadar del pare de Paula i del guia i vam continuar caminant fins a la plaça de la Verge on vam esmorzar.

Més endavant vam visitar la catedral que tenia tres portes de tres estils diferents. La primera era d'estil gòtic, la segona era d'estil romànic i la tercera d'estil barroc, que al costat estava la torre Miquelet, el campanar de la catedral, que junt amb la torre de Santa Catalina eren les més altes de tota València en aquella època.

Vam seguir caminant fins la plaça redona, on vam anar de compres, encara que eren molt cares. Quant vam sortir vam anar a la llotja per carrers molts estrets. En arribar a la Llotja ens van explicar que era un mercat i també un lloc de negoci, on els mercaders venien i negociaven, per a fer contractes. A la paret hi havia escriptures molt antigues escrites en llati.

Més tard vam anar al MUVIM on hi havia una exposició permanent anomenada “La gran aventura del pensament” que anava del Modernisme i la Il·lustració. Un home vestit de monjo ens va acompanyar, vam entrar per un passadís fosc amb imatges de cases. El passadís conduïa a una sala en la que parlaven de l'univers. Després vam vore uns ninots de monjos parlant de llibres molt antics.

Després vam anar a una habitació que representava el descobriment de la impremta, on el terra era de vidre i es veia el llom de moltíssims llibres. Vam seguir i en un passadís es veien estrelles projectades i on hi havia un telescopi gegant per on es veien els planetes.

També ens varen ensenyar les teories de que la Terra girava al voltant del Sol i la de que la Terra era el centre del Sistema Solar (teoria heliocèntrica i teoria geocèntrica).

Després vam pujar a una cosa pareguda a una barca redona que es movia rodant cap als costats, representava el moviment dels planetes.

Després ens vam trobar una habitació amb tres portes i posava:”Amb deu”,” “L'home, arquitecte del món”i “Sense Deu”. El monjo va obrir una porta i ens va deixar amb una xica vestida de fallera, millor dit del rococó francés. que ens va acompanyar a un altra sala, on ens va ensenyar la revolució francesa, la il·lustració, etc. També vam vore unes cases amb persones dins i projeccions. I un altra molt ben decorada i amb cadires comodíssimes, on ens va donar un bombó a cadascú, estava boníssim!

Per acabar, un tercer guia, esta vegada científic ens va portar a la sala dels televisors on vam vore unes imatges,molt violentes i després d'això vam vore unes altres imatges de persones amables, que representaven l'esperança.

Per a dinar, vam anar al parc de la Capçalera del Riu, on hi havia el llac dels ànecs . Vam jugar a “rec” i vam donar un passeig pel parc. Durant el passeig vam jugar a redolar per l'herba.

Per últim ens va recollir l'autobús, on vam cantar molt. Vam arribar més o menys a les 18:00.

llenguatge poètic c-m-m-n-v

LES ENDEVINALLES

Una endevinalla és un misteri senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians..., com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida paraules i tradicions.

Durant l'endevinalla, se'ns donen pistes del objecte per tal que el puguem endevinar.

Per fer-les,en primer lloc cal fer una descripció dels trets característics del objecte. Cal definir-lo. Després l'associarem i compararem amb un altre en algunes de les seues característiques. En tercer lloc construïm algunes frases que puguen definir el nostre objecte. I per ultim podem utilitzar metàfores, personificacions o bé exageracions.

LA NOSTRA SELECCIO

A la nit em faig llum per trobar el men_jar,

i jo mateixa il·lumino els que em volen agafar.

---------------

_Tinc la panxa buida, me la lligue amb cordes

i em pose a cantar si algú me les toque.

-------------------

_tinc cavalls , però no se m' en veuen,

corro molt i corro poc, però si no em

donen beguda no arribe al lloc.

-------------------------

_Fa molta pudor i es molt perillós. Encens el foc i es crema tot.

----------------------

Te cremallera, de tots els colors pot ser i guardar retoladors i llapisos es la meua especialitat.

-----------------

ELS EMBARBUSSAMENTS

es un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanvie.

LA NOSTRA SELECCIO

una gallina xica,tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica els seus fills no hagueren estat xics, tics , mics, camacurts i ballarics.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja els setze jutges del jutjat no podran menjar mes fetge del penjat.

Plou poc, poc però pa lo que plou, plou prou.

FRASES FETES

Es una expresió d'us corrent en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que tè un significat i una forma fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduit del significat dels seus components, i que gairebè mai no es pot traduir literalment d'una llengua a un altra.

EXEMPLES:

Baixa del burro(desenganyar-se)

Deixa al tinter (deixar de dir una cosa)

Esser de bon pedreny( esser molt menjador)

ELS ENIGMES

Un enigma es un trencaclosques o una cosa misteriosa i dificil d'explicar. Les persones sovint usen el terme per implicar que el trencaclosques o el problema es de naturalessa intel·lectual, que requereix tota la força de la capacitat deductiva d'algu per resoldre-ho.

Ets conductor d'autobus i avui condueixes un autobus de la línia 24. Reculls 10 persones i en baixen 4, reculls 15 i en baixen 7, pugen 9 persones més.
De quin color té els ulls el conductor?

(El conductor ets tu, el conductor te els ulls del color que els tens tu)

L'interruptor de la meva habitació és a cinc metres del llit,però res vaig trobar.pagar el llum i arribar al llit abans que es faci fosc. Com pot ser?
(qui ha dit que fos de nit? Si es de dia i no esta fosc ,si pot ser)

Quantes gotes d'aigua caben en un got ple?

(Cap, perque ja es ple)

Un home travesa una seria de carrers arriba davant d'un hotel i exclama horror estic arruinat

ELS POEMES

Es un genere literari considerat com una manifestacio de la bellessa o dels sentiments per mitjà de la paraula en vers o en prosa.

LES NOSTRES SELECCIONS

Una cosa viu sota el meu llit,ahir a la nit era allà,
grunyint i rugint ferotge
i donant-me una por atroç.

Té potes peludes,
amb peus de llargues urpes?
Em menjarà algun dia
amb els seus terribles ullals?

Aquest matí vaig anar valent,
i amb el tigre i l'elefant,
sota el llit un cop d'ull vaig
per veure que PRODIA ser ...
però res vaig trobar.

A l'estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.
A l'estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el niu.

A l'estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit

volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat

les fulles dels pins a l’alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic

encara. I cel.

L’horitzó

ple d’estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant

al retorn de les escumes?

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.

Ara tot somriu:

la flor i l'ombradiu.

Gatets vora el riu,

tenen el Sol per companyia.

Ajugar veniu,

perquè fa bon dia!

Pilota i cavall,

barret i plomall,

saltarem avall,

prou cantarem, si gent venia.

Quin riure i quin ball

perquè fa bon dia!

Llenguatge poetic J-I-M-P

LLENGUATGE POETIC

QUÈ ÉS UNA ENDEVINALLA?

Una endevinalla es un misteri senzill dirigit especialment per als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians , etc. Com què és orientat en els nens té un component educatiu a l'hora que representar d'una manera divertida mots i tradicions. Durant l'endevinalla, se'ns dona pistes de l'objecte per tal de que puguem endevinar-lo.

Les endevinalles provenen de l'època dels grecs. Les persones que no eren capaces de resoldre'ls eren devorats per l'esfinx. Explica la llegenda que només hi va haver un home (Edip) suficientment intel·ligent per poder resoldre l'endevinalla més coneguda de l'esfinx:

Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb dos i a la nit amb tres?

Les endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No tenen, per tant, un autor conegut.

ENDEVINALLES

Te cames i no camina i, per poder caminar, necessite tan soles carn... haver si o pots endevinar.

 


................................

Xic i petita soc el rei del partit.
 ................................

 
El seu nom es de persona, però persona no és. El seu color es blanc i groc , però ou no es.

..................................

Tinc braços sense persona tinc coll, però ni cap ni ulls i no tinc mans, pero et pus donar un cap de puny. Que es?

........................................

Soc per mirar a fora i molts m'adornen amb flors. Quan ja fa calor tothom m'obri, quan fa fred em tanquen tots.

.......................................

De petita duia una gran cua, de gran vaig quedar descuat, a les nits si fa bona lluna li canto de bon grat.

 ......................................

Quin es l'animal que al mati camina a quatre potes, durant el dia amb dos i a la nit amb tres.

QUÈ ÉS EMBARBUSSAMENT?

Un embarbussament és un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar determinats mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanviï creant un efecte còmic.

L'embarbussament en català més conegut és "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".
L'embarbussament s'ha anomenat també en alguns casos entrebanc, entrebancallengües, empatoll, embarassallengües, embull de paraules, travallengües o queca.

EMBARBUSSAMENTS

Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.

Un plat pla ple de pebre negre n'era.

QUE ES UNA FRASE FETA?

Una frase feta és una expressió d'us corrent, en tot els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada. És utilitzada en sentit figurat

FRASES FETES

AGAFAR UNA PAPERINA: Beure alcohol en excés.

POSAR EL CASCAVELL AL GAT:Comprometre's o arriscar-se.

QUE ES UNA POESIA?

En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, tradicionalment mitjançant mots disposats segons la metrica.

POESIES

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.