Unes quantes línies al voltant de la festa que
acabem de viure...
“ Hem cantat una cançó molt xula, mentre
escoltavem una poesia i ens passavem la rosa de paper. Quan passava la flama i
tots eels xiquets li xocaven la mà. I com no, el patatuf, la magrana, la
dansà...”
“La flama és molt guai i més encara portar-la.
Te mira tot el món i si de cas te fa una poqueta vergonya. Els xiquets es
posaven molt contents quan passava la flama...La cançó d’Ivana i Raquel molt
divertida.”
“Quins nervis, això si, qui portava la flama
un poc sosa. A mi m’agradat molt vore-la un altra vegada i, per cert, l’última
vegada. Em feia riure com ballaven els xicotets i pensar que abans nosaltres
erem així...”
“El
correllengua és una festa que celebrem a finals de setembre per reivindicar el
valencià, per que el valencià és una llengua com les
altres, serveix per parlar, estimar, xatejar, escoltar, aprendre, llegir,
escriure...”. “Poder aprendre valencià a les escoles públiques és un
privilegi...”
“El valencià és una llengua molt bonica.
Aquest any hem fet homenatge al poeta
valencià Vicent Andrés Estellés, i hem recitat la poesia Una rosa de paper.”. “Poema que ha sonat al correllengua. Tracta d’una
senyora que volia una rosa de paper i se la va fer, però un dia va morir i la
rosa passava de mà en mà pels ciutadans del poble.”
“ El valencià només es parla a Catalunya,
Balears i Comunitat Valenciana. És paregut al francés i a l’italià. ...Ens
passem la flama”
“Ha sigut guai i divertit, hem cantat cançons
noves i em venien records del col·legi molt bons”
“hui hem fet el correllengua pel valencià, és
una llengua que tots teníem que aprendre, uns millor, altres pitjor, però que
tots teníem que saber... vos enrecordeu del ball del patatuf quan érem menuts”
“Hui dia 27... hem cantat, ballat mentre
tocavem el tambor i portaven la flama.” “I m’agrada molt la música quan
celebrem el correllengua”...”Des de que estem ací al col·legi ens ho passem
molt bé”.
“La cançó que s’han inventat, una passada.
Quants records...I molta gent de sisé ballant el patatuf. I quina poesia...”
“M’agradava molt vore els balls d’altres
cursos perquè m’enrecordava quan anava jo a eixos cursos i jo era la que feia
els balls. Des de que estem al col·legi ho passem molt bé al correllengua”
“Al correllengua tots junts, cantem, ballem, i
la poesia de La Rosa de Paper.”
“Em feia molta il·lusió portar la flama, però
no ha pogut ser...Al ball de la magrana es passa una cinta per damunt i per davall
de les altres persones.”
“Recorde el que he ballat, cantat, i mirat, i
les cançons de sisé”
“El valencià és una llengua més del món”
“ El correllengua és una festa que clebrem
tots els anys i que ens ajuda a parlar més la llengua valenciana...que es parla
en molts llocs.”
“La flama en un dia molt important. M’haguera
agradat portar-la. Passa per tots els col·legis. Cançons, balls, poesia...”
“Nosaltres, els de sisé, hem cantat dos
cançons sobre la nostra llengua, el valencià( d’Ivana, Raquel i Clara). Una
llengua que podem parlar, escoltar, llegir...aprendre...bonica i important.”
“Mentre recitaven La Rosa de Paper ens passavem una rosa de paper com deia el poema.
Tracta d’una xiqueta que es fa una rosa de paper i al morir, el poble es passava en secret una rosa de
paper. L’ajuntament la volia cremar, la rosa de paper, la van buscar,
interrogar i no es veia res de la rosa, però, en secret, la rosa de paper anava
de mà en mà.”
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Vicent Andrés Estellés
