Com Treballa El Nostre Cos
La Funció De Nutrició En Els Éssers Vius
Per a la realització de totes les activitats de la vida és imprescindible l'aportació d'energia. Amb la funció de nutrició l'organisme viu obté la matèria i l'energia que necessita.
Els animals es passen la major part de la seva vida buscant aliment per viure. La nutrició és el conjunt de processos pels quals els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi que els envolta.
Els aliments són les substàncies que ingereixen els éssers vius. Estan formats per molècules, substàncies més senzilles orgàniques i inorgàniques (aigua, sals minerals, vitamines, sucres, proteïnes, lípids o greixos ...) i que poden ser utilitzats per les cèl·lules, aquests són els nutrients.
La funció de nutrició inclou diversos processos: la captació de nutrients, la seva transformació, la seva distribució a totes les cèl·lules i l'eliminació de substàncies de rebuig que es produeixen com a resultat de l'ús que es fa dels nutrients en les cèl·lules. Per a això el cos de l'ésser viu té òrgans i aparells especialitzats en la realització d'aquestes tasques
Els aparells que intervenen en la funció de nutrició dels animals són:
1. Aparell Digestiu: que prepara els aliments i els transforma en nutrients útils per a les cèl·lules.
2. Aparell Respiratori: pren l'oxigen necessari per a la vida cel·lular i expulsa el diòxid de carboni que porta la sang després de realitzar la cèl·lula la respiració cel·lular.
3. Aparell Excretor: elimina de l'organisme totes les substàncies tòxiques que produeix la cèl·lula en el seu funcionament.
4. Aparell circulatori: distribueix nutrients i oxigen per totes les cèl·lules del cos i recull els residus i el diòxid de carboni portant-los als òrgans excretors.
Quan mengem, els aliments passen alguns segons en la nostra boca, unes quatre hores en el nostre estómac, i entre sis i vint hores a l'intestí, fins que expulsem a l'exterior les substàncies que no ens serveixen. La durada d'aquest procés digestiu varia segons l'aliment ingerit. Entre els òrgans que intervenen la boca, la faringe, l'esòfag, l'estómac i l'intestí.
En el procés de la digestió se segreguen i s'aboquen unes substàncies per facilitar la digestió dels aliments des d'unes glàndules annexes.
Quan respirem l'aire entra pel nas i/o per la boca, passa per la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols, fins arribar als alvèols pulmonars, on l'oxigen de l'aire passa a la sang i el diòxid de carboni de la sang barrejat amb l'aire realitza un camí de tornada fins que surt per la boca.
Perquè els nutrients i l'oxigen arribin a totes les cèl·lules del nostre cos, i perquè els residus que generen surtin a l'exterior, cal un sistema que els transporte per tot el cos. Aquesta és la funció de l'aparell circulatori. Ha d’haver un motor que bombegi, en aquest cas, la sang, per uns conductes anomenats vasos sanguinis. La circulació sanguínia es realitza mitjançant dos circuits diferenciats,la circulació menor i la major.
El nostre organisme necessita eliminar les substàncies de rebuig, com si foren grans d’arena, produïdes per les cèl·lules. Per això, cal utilitzar un colador que separe la sang dels grans. Aquesta funció la fan els renyons. Per què no s’embosse, necessita molta aigua (diuen que més o menys 2 litres d’aigua al dia). I així, les substàncies de rebuig junt amb l’aigua, formen l’orina.
A més, suem quan fa calor o tenim por perquè d’esta manera controlem la temperatura corporal i a la vegada eliminem s substàncies tòxiques que li donen una certa olor característica...
El nostre cos treballa sense parar com si fora una màquina meravellosa. Fa cents de treballs diferents i tots ells a la vegada. Podríem dir que hi ha treballant a l’hora una màquina menjadora, una mastegadora, un altra respiratòria...
De fet, cap savi ha pogut construir una màquina tan bona ni tan lleugera com el nostre cos que fora capaç de fer ni la meitat de les coses que fa el nostre cos. I no hi han màquines que tinguen idees noves, inventen acudits, canvien d’opinió...o tinguen fills.
Amb uns hàbits saludables podem prevenir diverses enfermetats i tenir una millor qualitat de vida.
Hauràs sentit parlar de la fibra, aquesta no es considera un nutrient, però, en canvi és necessària per al bon funcionament de l’aparell digestiu. En quins aliments es troba la fibra?
Una bona alimentació és una font de salut. Per això es important seguir una dieta adequada.
De què parlen quan diuen càries, aerofàgia, diarrea, grip, asma, pedres al renyó...dopatge, respiració artificial, tabac...
I encara podem parlar d’altres trastorns...
- La màquina menjadora. Què passa als aliments que prens. En el que tu menges hi ha substàncies que el cos pot aprofitar i substàncies que no li serveixen de res. A la teua màquina menjadora, anomenada aparell digestiu, els aliments són triturats, agitats i convertits en una pasta, amb l’ajuda d’uns sucs especials. Açò s’anomena digestió. A continuació, el útil és separar-ho i enviar-ho allà on ho es necessita.
- La màquina mastegadora. Prepara els aliments per a que puguen ser engolits. La màquina podria tenir una fulla de tallar i una mola. Tu tens dents i queixals que els matxuquen.
- Podem contar les dents. Per què s’espatllen les dents. Què sabem sobre la llengua i els sabors.
- Què és la sang? La major part de la teua sang és un líquid sense color anomenat plasma. Les cèl·lules roges que conté li donen el color. Altres cèl·lules són soldats. La sang corre per tot el cos com un riu portant a totes les cèl·lules les provisions que necessiten.
- Com pren la sang l’oxigen? Quin aspecte te la sang.
- Cóm circula la sang. La sang circula per moltíssims conductes que pareixen de goma anomenats vasos, units entre si per a que puga donar voltes i voltes. El cor fa que es moga sense parar, quan es contrau, escup la sang com una botella a pressió i l’envia als pulmons, on deixa el gas brut i pren oxigen.
- Què fa que el cor batega més apressa?
- Pot la sang circular cap enrere?
- Com torna la sang al cor?
- Com pots vore els teus vasos sanguinis més xicotets?
- Com respires. Els teus pulmons estan plens de xicotets foradets, com les esponges. Estan suspesos al pit, en un espai envoltat per les costelles i un múscul especial. L’aire t’entra als pulmons com l’aigua en una esponja.
- Quan d’aire passa pels teus pulmons?
- Com augmentar la força dels pulmons?
- Com s’anomena el múscul que hi ha baix els pulmons amb forma de plat cap avall i que pot aixafar-se?
- Hi ha cap relació entre la respiració i l’estomac? I entre la respiració i les costelles?
enllaços web:
La Funció De Relació En Els Éssers Vius
EL cervell d’un adult te una massa entre 1300 i 1500 grams i està format per milions de cèl·lules anomenades neurones. Estes cèl·lules es connecten i es transmeten informació entre elles a una velocitat que pot arribar fins els 400 km per hora.
En els ulls dels vertebrats hi ha dos tipus de cèl·lules especials anomenades cons i bastons. Els cons s’encarreguen de captar els colors y els bastons la llum i els tons grisos. Algunes persones són daltòniques, és a dir, són incapaces de distingir alguns colors, perquè els cons del seus ulls no funcionen bé.
L’esquelet humà està format per 206 ossos. El més gran és el fèmur, que en un adult té una longitud, més o menys, de 45 cm. EL més menut medix menys de 3 mm i s’anomena estrib.
Som essers vius i necessitem relacionar-nos amb l’entorn i coordinar el funcionament de totes les parts del cos.
Per, això, disposem de la màquina més complexa i perfecta que es coneix: el sistema nerviós que, juntament amb el sistema endocrí, processa información, elabora ordes i les envia als òrgans que han de executar les respostes.
Permet als éssers vius captar informació del medi o del seu cos i respondre de la forma més adequada per a sobreviure. Tota aquella informació que un ésser viu pot captar.
Els òrgans dels sentits són els encarregats d'informar el sistema nerviós.
La xarxa que forma el sistema nerviós, on estan connectades totes les neurones, tan del cervell, del cerebel, com de la medul·la espinal. Així com dels nervis.
El sistema endocrí està format per uns òrgans o glàndules que fabriquen unes substàncies anomenades hormones, que actuen com a missatgers, i les aboquen a la sang.
L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per ossos i músculs. En una persona adulta hi ha poc més de 200 ossos i uns 650 músculs. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.
Els extrems dels ossos estan coberts de cartílag. Els ossos s’uneixen a les articulacions per mitjà dels lligaments. I per la seua banda, els músculs s’uneixen als ossos per mitjà de tendons. Els músculs es contreuen i s'estenen. Gràcies a aquests canvis, mouen els ossos.
Amb uns hàbits saludables millorar el funcionament de l’aparell locomotor. Quí no ha sentit parlar d’una rampa, un lumbago, un cruiximent muscular, un esquinç...
- · El treball de la oïda. La teua oïda és una màquina que recull les ones sonores les converteix en missatges per al cervell. I una altra part envia missatges d’equilibri.
- · Com pots sentir les ones sonores?
- · Què passaria si nomes tinguérem una oïda?
- · Per què ens maregem al rodar com una trompa?
- · Com funciona cadascun dels ulls. L’ull es pareix molt a una càmera fotogràfica. La càmera pren la llum de l’exterior, la comprimeix i la projecta en una xicoteta pel·lícula. El teu ull pren la llum i l’arreplega en una xicoteta imatge que es forma al fons de l’ull. Un nervi envia la imatge des d’este punt fins al cervell.
- · Cóm és l’aspecte de l’ull.
- · Què és i què fa una lent.
- · Fixat cóm s’encongeix la pupil·la.
- · Cóm funcionen els dos ulls a la vegada.
- · Quina és la missió del nas. El nas neteja i calenta l’aire que respirem. L’aire està ple de gèrmens i xicotetes motes de brutícia però queden atrapades. Les coses que fan olor desprenen una mena de gas.
- · Cóm és l’interior del nas.
- · La màquina del tacte. Uns nervis molt xicotets que tens en la pell te diuen si una cosa està calenta o freda, si és tova o dura, aspra o suau. Els teus dits tenen molts nervis . Tu els utilitzes per a saber com són les coses. És una màquina que explora el món amb moltes antenes, una per a cada cosa.
- · El teu cervell rep missatges de tacte dels nervis de la teua pell i de tot el cos. Alguns d’estos missatges enganyen al cervell.
- · Per què sentim dolor?
- · Què passa al cervell? El cervell és alguna cosa com una central telefònica que rep i envia una gran quantitat de missatges. O com la CPU de l’ordinador.
- · Alerta, emergència...el teu cervell en acció.
- · Cóm s’acoblen els ossos. Per mitjà d’articulacions. Els ossos són lleugers i plens de microforadets.
- · Cóm funcionen els músculs. Com autèntics molls. Els missatges que envia el cervell els fan funcionar. I , de vegades, molts a l’hora. Altres músculs fan funcionar el cor o la màquina de la digestió.
- · Què fa la pell? Tot el cos està embolicat per la pell, que és com una funda. La pell que tu veus és una capa de cèl·lules mortes. Esta capa és seca, resistent e impermeable. Protegeix el teu cos dels gèrmens i impedeix que es seque. Per baix aquesta capa hi ha un altra on es fa la pell nova. Estes cèl·lules són alimentades pels vasos sanguinis de la part profunda de la pell i moren al pujar a la superfície.
- · Què passaria si no tinguérem pell?
- · La pell és impermeable?
- · Per què hi ha que dutxar-se?
- · Per què de vegades tenim la pell de gallina?
- · El combat del nostre cos contra els gèrmens. El nostre cos és atacat constanment per gèrmens, però està ben defès, com un castell, la pell és una bona muralla. Els gèrmens no poden travessar una pell sana. Si te fas una ferida en la pell, les cèl·lules de la sang ajuden a curar-la i lluiten com si foren guerrers.
- · També volen entrar per la boca o pel nas, on hi ha obertures, però també estan protegides.
- · Què són els gèrmens?
- · Per què et posen injeccions?
- · Què és una crosta?
La funcio de reproducció
En néixer, l'aparell reproductor d'una nena ja ha generat al voltant d'un milió d'òvuls, que seran els que tindrà al llarg de tota la seva vida. Els nens, però, no comencen a produir espermatozoides fins que arriben a l'adolescència.
El període d'embaràs varia molt d'uns mamífers als altres. El de la femelles de ratolí, per exemple, dura aproximadament dues setmanes, el de les femelles d'elefant, en canvi, dura dos anys.
Durant l'embaràs el fetus desenvolupa a poc a poc els seus pulmons, però en el ventre de la mare no respira per si sol, sinó que rep l'oxigen que necessita a través del cordó umbilical. Quan el bebè neix, serà la primera vegada que utilitzi els seus pulmons. Per això, de vegades, es donen uns copets al cul del nadó perquè plore i provocar que els pulmons comencen a funcionar.
En la reproducció sexual, els éssers que es formen per mitjà d'aquest tipus de reproducció són diferents entre si i diferents dels seus progenitors.
En l'espècie humana, relacionades amb la funció biològica de la reproducció, hi ha unes altres dimensions més humanes que afecten els sentiments, els comportaments i les sensacions, que anomenem sexualitat.
La manera en què cada persona viu la sexualitat constitueix un factor determinant de la seva felicitat i la seva salut física i mental.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la sexualitat com "la integració dels elements somàtics, emocionals, intel·lectuals i socials de l'ésser sexual que són positivament enriquidors i que potencien en les persones la comunicació i l'amor".
- · Com comença un nen. El principi és l’encontre de dos cèl·lules especials, una cèl·lula- esperma del cos d’un home i una cèl·lula –òvul del cos d’una dona. S’uneixen dins el cos d’una dona i es converteixen en tota una persona. Els homes i les dones tenen aparells especials per fer estes cèl·lules i per fer possible que es troben.
- · Com neix un xiquet. Mentre el xiquet està creixent dins de sa mare i quan neix. L’embaràs i el part. La lactància.
- · Les persones canvien al llarg de la vida.
- · Què són els caràcters sexuals.
- · Què és la pubertat? En nenes la pubertat s'inicia entre els 10 i 12 anys La pubertat és l'època de la vida de les persones en què es produeixen tots aquests canvis que afecten tant l'aspecte i el funcionament del cos com la personalitat i les relacions que s'estableixen amb els altre
- · Bessons univitel·lins i bessons bivitel·lins.
ENLLAÇOS WEB:
